APERITIU TEATRE. ENTREVISTA LLUÍS HOMAR

EL LECTOR. TERTÚLIA 13 DE MARÇ.

Tant si heu vist la pel·lícula, com si  heu llegit el llibre, estau convidats a la tertúlia del dimecres, 13 de març, a la biblioteca. Com sempre, ens veurem a les 19:30h

 

ADREÇA DESCONEGUDA. TERTÚLIA EL 23 DE GENER

                                                          Santanyí, 30 de desembre de 2012

 

Benvolgudes companyes i companys,

 

Vos envio aquesta carta a través del bloc per parlar-vos precisament de la novel·la epistolar. Molts de vosaltres ja haureu llegit "Adreça desconeguda". Recordau que dimecres, 23 de gener, a les 19'30h farem la tertúlia a la biblioteca. Si encara no teniu el llibre, podeu anar a la biblioteca a partir del 8 de gener, ja que aquests dies nadalencs la nostra apreciada bibliotecària gaudeix d'unes merescudes vacances.

 

Com totes i tots ja sabeu, la novel·la epistolar construeix la narració utilitzant les cartes. Poden esser cartes enviades entre varis personatges, una sola carta allà on un personatge -testimoni o protagonista- conta la història (aquest seria el cas de Bearn, la novel·la de Llorenç Villalonga, a la qual és el capellà qui es converteix en narrador a partir de la carta que escriu a una autoritat eclesiàstica), i també -ara que la tecnologia ho permet- ja hi ha algunes novel·les elaborades a partir de l'intercanvi de correus electrònics.

 

Això de la novel·la epistolar ja té molts segles. A la literatura en castellà va començar al segle XVI. El segle XVIII va augmentar la seva popularitat a tot Europa amb la novel·la Pamela i Clarissa, de Samuel Richardson. La majoria d'aquestes obres han tractat temes sentimentals o de relacions. Però hem de recordar també que novel·les com Dràcula, de Bram Stoker, o El Lazarillo de Tormes utilitzen aquesta mateixa fórmula epistolar per tractar temes més diversos.

 

I vosaltres, quines novel·les epistolars heu llegit? Quines recomanaríeu? Anau-hi pensant, i així les podrem posar en comú el proper 23 de gener. Aquí baix teniu alguns dels títols que més aviat m'han vengut al cap.

 

Salut i bones festes.

 

 

Tertúlia amb l'escriptora Antònia Vicens

El passat dimecres, 17 d'octubre, vàrem tenir el plaer de rebre com a convidada al club de lectura l'escriptora santanyinera Antònia Vicens. L'excusa per convidar-la va ser la lectura d'una de les seves novel·les, "Ungles perfectes". Però després de coneixer-la en persona i compartir una vetllada literària amb ella, s'ha de dir que no calen excuses, que n'Antònia ens va despertar l'interès i l'emoció des de les seves primeres paraules, amb les anècdotes divertides de la seva joventut, els seus inicis literaris, les reflexions sobre l'ofici d'escriure, sobre el passat del nostre poble, sobre la realitat que ens envolta...

Tenir una escriptora i una persona com ella al club de lectura va ser tot un luxe. Una dona amb una gran carrera literària, plena de premis i reconeixements, que es va mostrar propera i càlida en tot moment. Des d'aquest bloc volem traslladar-li l'agraïment per la seva visita. Esperam que aquesta santanyinera del carrer des Rafalet no es torbi gaire a visitar-nos novament. També recomanam a tots els santanyiners la lectura de la seva obra, des d'aquell premi Sant Jordi del 1967 "39º a l'ombra" fins al seu recent poemari "Lovely", on hi conta part de la vida del poble i del seu pare, el patró Confit.

Bona lectura a tots/es.

ENS POSAM AL DIA

Ja toca posar-nos una mica al dia després d'aquests setmanes (mesos?) de desconnexió. La veritat, mea culpa, perquè la feina i altres acticvitats m'han tengut gairebé abduït i he semiabandonat el bloc (tot i que, ho dic ben de veres, no he deixat de pensar-hi. Així idò, anem per feines:

- Ja fa temps que en Domènec Almerge em va passar un enllaç interessant, sobretot ara que es compleixen 200 anys del naixement de Charles Dickens, un dels més grans novel·listes de tots els temps. En aquest enllaç hi trobareu la traducció inèdita d'una de les seves novel·les: "Casa inhòspita", i en podreu gaudir si resulta esser del vostre interès:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4014622/20120525/sise-fascicle-casa-inhospita.html

- Per altra banda, na Francesca Vallbona insistia en la seva recomanació del primer i únic llibre de moment d'en Lluís Lach, "Memòria d'uns ulls pintats". O sigui que ja teniu una altra recomanació per a l'estiu.

- Na Salvadora Barceló també vol afegir una recomanació d'un llibre que l'hi ha agradat molt, i que proposava com a lectura d'estiu: "Las orquideas rojas de Shangai", de l´autora Morillot Juliett. He de dir en relació en aquest tema que quan em va arribar la recomanació de na Salvadora jo ja havia "fet gestions" per assegurar-me que podríem tenir disponible el llibre que faig comptes poposar.

- I d'això parlam finalment, de la novel·la que vos propòs per a la tertúlia informal de finals d'agost (ja acabarem de concretar la data i el lloc, ja que la biblioteca posa vacances). Potser algú de vosaltres haurà vist les pel·lícules "Expiación" o "El placer de los extraños" (pos els títols en castellà perquè així es varen estrenar aquí en el seu moment). Idò bé, allò que tenen en comú aquestes dues pel·lícules és que es basen en les novel·les de l'autor anglès Ian McEwan. I de la seva obra extensa (molta de la qual ha estat portada al cinema) he triat un títol "estiuenc": "A la platja de Chesil" (On Chesil Beach) del 2005. Aquí en teniu una imatge de la portada i un resum de l'argument:

"L’Edward i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i per ells tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats…
Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida. Construïda a partitr de la contraposició dels pensaments del nuvi i la núvia, dos personatges que s’enfronten a una nova vida, l’obra manté el pols des de la primera línia i fins al final, i deixa el lector amb la sensació que McEwan té un domini extraordinari de l’art d’explicar la vida a partir dels gestos mai fets i les paraules no dites".

LES ELECCIONS DEL CLUB

Benvolgudes companyes i companys,

Aquests són els resultats de l'elecció de llibres que heu fet la majoria de vosaltres:

- Ungles perfectes. Antònia Vicens. *******
- Joana E. Maria Antònia Oliver. ****
- El lector. Bernhard Schlink. ****
- El caçador d'estels. Kaled Hosseini ***
- Memòries d'Adrià. Marguerite Yourcenar. ***
- Madame Bovary. Gustave Flaubert. **
- El amor en los tiempos del cólera. Gabriel G. Márquez.**
- Les veus del Pamano. Jaume Cabré. **
- 1984. George Orwell. *

Ja vos puc adelantar que els dos primers llibres que tenim reservats per a la tardor són "Ungles perfectes" i "Joana E".

LECTURES DESPRÉS DE L'ESTIU

En Jaume Rosselló (Alqueria Blanca) s'ha incorporat al Club de Lectura. No només ha enviat la seva votació pels llibres que llegirem després de l'estiu, sinó que també ens ha comentat el que pensa de la majoria de títols proposats. A més, afegeix tres recomanacions que podeu consultar a l'apartat "Recomanacions dels lectors".

Les seves eleccions són Memòries d'Adrià i Madame Bovary.

Ens comenta que Paul Auster (Bogeries de Brooklyn) és un dels seus autors preferits. També que El caçador d'estels és una de les millors novel·les que ha llegit mai, i que Lo que esconde tu nombre li va agradar molt. L'interessa també la literatura que es fa a ca nostra, per això diu que Joana E i Ungles perfectes serien dues eleccions que el farien content. Certament, l'autora d'Ungles perfectes és l'escriptora santanyinera Antònia Vicens.

Per altra banda, na Sarah Boxall (Es Llombards), que ja va assistir a la primera tertúlia ("Els jugadors de whist"), ha meditat bona part de la vetlada. Ens comenta que va llegir El caçador d'estels i que li va agradar molt (també la pel·lícula). S'ha decidit finalment per les autores mallorquines, o sigui que la seva elecció ha estat Joana E i Ungles perfectes.

Animau-vos a enviar les vostres eleccions i comentaris!

"LES SET AROMES DEL MÓN" (Tertúlia: 30 maig 2012)

La recerca del millor cafè del món serveix a Alfred Bosch, l'autor, l'excusa perfecta per conduir-nos a través d'un viatge fascinant per algunes de les capitals més importants del vell continent i per alguns dels països més exòtics d'Àfrica i Amèrica. Alhora ens transporta a una altra època, segles XVII i XVIII, i ens presenta un personatge misteriós, Fèlix Dufoy, combinant el viatge exterior i l'interior. El personatge cerca la millor llavor de cafè per varis continents, però cerca també resoldre el seu propi misteri, aquell que viatja amb ell vagi allà on vagi.

"Les set fragàncies principals serien les que, segons els autors d'època, es condensaven en el cafè, i que a Les Set Aromes del Món són aprofitades per evocar cada un dels escenaris principals: el vinagre a Londres, la menta a Istanbul, la flor a Aràbia, el mesc a Abissínia, l'èter a Negreria, la fetor a París i la càmfora a Pernambuco."

"Va ser el meu primer i el meu darrer glop de cafè. Cremava com l'infern i deixava un rastre amargós com el pecat; era ensucrat com la luxúria i obscur com la tenebra eternal" (Justin Dufoy, predicador i pare del protagonista).

ELS JUGADORS DE WHIST

Tots els que ens aproximam als quaranta, o aquells que ja els heu complert, trobareu una interessant diversitat de miralls en aquesta novel·la. Alguns miralls que ens mostren així com som, d'altres que ens fan una caricatura ben divertida, perquè poguem riure des de la complicitat, i d'altres que intenten recordar com érem quan teníem tretze o catorze anys, quan jugàvem amb l'escalèxtric o feiem les nostres primeres actuacions amb la Magia Borrás.

Més enllà d'aquest component generacional, trobareu (tots i totes, independentment de l'edat) una novel·la entretinguda, dinàmica, que utilitza distintes veus narratives per completar un mosaic variadíssim de personatges, llocs i records. Tot això amb un sentit de l'humor tendre i alhora mordaç.

No us deixeu impressionar pel gruix del llibre. Les pàgines volen "com cavalls damunt la planura".

CASTELL DE SANT FERRAN DE FIGUERES: UN PERSONATGE MÉS?

Com ja sabeu aquells que heu començat el llibre, el castell de Sant Ferran de Figueres és un dels escenaris més intrigants de la novel·la. Aquí en teniu algunes imatges.